sábado, 9 de febrero de 2013

AIXÒ HA PEGAT UN ESCLAFIT....


Primer logo de Canal 9
        "Això ha pegat un esclafit...." Frase històrica per a qualsevol valencià que haja cregut en un poble que calia d'un mitjà que el recaptara del meninfot per a creure en la defensa de la seua dignitat i la seua pròpia història. Doncs be, hui l'autor d'eixe memorable moment que ha envaït moltes cases en produir-se en un esdeveniment esportiu, deixa de pertànyer a RTVV.
          Els que em segueixen coneixen de la meua estima pels símbols i és per això que estic convençuda que no resulta casualitat que els primers comiats com a treballadors de Canal 9 els hagen personificats qui han sigut (i sempre seran) símbols de la televisió pública valenciana des del moment que esta va nàixer.
         No, no es casualitat que qui va ser la imatge que suposava l'inici d'una era en la societat valenciana haja rebut de les primeres el seu comiat en "perfecto castellano", Xelo Miralles ha fet de tot en RTVV i tot ho ha fet amb els principis de qui disposa d'una preparació perfecta però que a més té valors innats que engrandeixen la seua professionalitat.        Deixem vostès que el seu nom i el seu comiat siga hui també el símbol de la mort de un Canal 9 que signava el seu logo molts anys amb dos paraules "la nostra".
         Per desgracia i maleïda injustícia són molts noms. Alguns són  companys, altres amics i altres simplement coneguts, però hi ha també a qui no conec però que han deixat suor, hores de vida i llàgrimes en la mateixa casa on jo he crescut com a persona i periodista.


        Tots ells i elles han sigut referents professionals per a qui va arrancava en el món del periodisme amb el somni de pertànyer a la família que aleshores era RTVV. Persones (si persones, això que obliden alguns) que hui obliguen a marxar. Em permetran que confesse el meu dolor per l'adéu de gent que per exemple sempre he envejat professionalment per la seua dicció i presència com Clara Castelló (tot ho feia bé, qualsevol programa, qualsevol emissió...), m'assabente també que la meua primera editora en la meua trajectòria a Ràdio 9, Esperança Camps, escriptora i periodista també, i amb màxim respecte, va per l'aire!!!
          Són tants que cada segon conec un nom que representa moltes coses, com a companys i com a família professional, són tanta bona gent que m'aborrona vore que ara...
         Ara es una família que es trenca i que hui, tot i els llamps de sol a la vora de la mar, té la seua llar  a Burjassot plena de foscor. Hi ha desolació, hi ha impotència, hi ha ràbia però sobretot hi ha molta injustícia.
         Perquè res té sentit, perquè som conscients que la crisi és greu i el país està molt molt molt mal però no, els treballadors no som els culpables. Els que s'alcen per a portar a sa casa un sou que done de menjar els seus fills, no són responsables que altres s'alcen per a portar a sa casa "pasta gansa" amb que poder viatjar arreu del món en business, sopar a Paris o passejar-se amb Ferrari. 
          I cada segon continua empitjorant el dia, cada nom és un pessic al cor...i van....No en queden de paraules només com acabe de llegir al meu únic director en la meua experiència professional a Canal 9 TV, Javier Argente.... BON VENT I BARCA NOVA!!!!
        PERÒ no vol dir això adéu, és només un fins després perquè, aquells que continuem a la barca, cuidarem que la mar siga esplèndida, vos acompanyarem en el viatge convençuts que serà de retorn perquè les ones sempre tornen a la vora de la mar....
FAMÍLIA DE RTVV FORÇA I CORATGE!!!
 

Seguidores