martes, 18 de diciembre de 2012

I HUI JA ÉS AHIR A RÀDIO 9

                    Pensava que estava preparada però ha sigut impossible amagar llàgrimes, mirar al front i no tremolar, ha sigut quasi impossible fins i tot respirar; però molt pitjor ha sigut comprovar com el teu món es desmuntava pel darrere, el passat s'esmunyia entre els dits com la sorra i el futur era una bestiesa massa gran com per a poder fer-li front.
          El cor tremolant et fa que no sàpigues si vols que este maleït dia es tanque o que no acabe mai perquè demà, res serà igual. Farem un ull al voltant i escoltarem un silenci que serà ocupat per cridòria, hi haurà soroll, però no escoltaré les veus amb que he crescut com a persona i com a periodista.
        Sempre diuen que al calaix dels rècords només queden arxivats els bons moments, tal volta siga veritat encara que dubte i molt que hui, 18 de decembre de 2012, un dels pitjors dies de la meua vida, no ocupe un lloc al meu cor per sempre.
        M'haguera agradat estendre el meu abraç a tots (bé, no a tots però sí a molts, a la majoria; però no vaig a ser hipòcrita quan hi ha d'altres eixides d'esta casa que simplement no em commouen). Jo vull estendre tota la meua estima amb qui m'ha portat de la mà, a qui no ha mentit mai, a qui ha lluitat per tots i a tots aquells que hui m'han tornat a demostrar la seua qualitat com a gent, com a professional, com a home o com a dona, com a PERSONA, com a esser humà.
           A tots els que m'han fer sentir orgullosa d'uns que sempre seran els companys de la que considere ma casa professional, m'haguera agradat no sentir-me tan aborronada i poder trobar paraules que pogueren descriure el ventall d'emocions viscudes en esta jornada; però ara quan encara les sensacions s'acumulen continue pensant que el diccionari és massa curt.
           Només queda pensar que la veritat només és una, que el camí tèrbol esdevindrà en camí plà i que el sol tornarà a eixir. Eixirà..., potser no demà, però cal que isca per continuar honrant a una gent que amb el coratge de tindre la veritat al cor i la raó al seu costat ha de continuar lluitant.
         Com nosaltres, els que quedem, continuarem fent-ho per vosaltres. Per ells, perquè mereixen que la seua vida professional, la seua empremta, el seu fruit, la seua herència no esdevinga en passat ni resignació sinó que siga l'arrel d'un futur que només existirà perquè ells ho mereixen.

Seguidores